L’ infant amb la síndrome de Down (SD) és un nen en pocés de ceixement, amb interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat cronològica. El seu desenvolupament lingüístic presenta unes especificitats determinades, algunes d’elles donades per la síndome, degut al retard mental (RM). Aquestes especificitats, però, no es poden tractar aïlladament perquè conflueixen en altres adquisicions del desenvolupament global.

Es planteja reflexionar sobre la importància de la interacció i la comunicació en els inicis de l’adquisició del llenguatge des d’un enfocament funcional, tenint en compte la complexitat del sistema lingüístic i les interconnexions entre els aspectes cognitius, emocionals i socials en el seu procés d’adquisició, així com les especificitats que presenten els infants amb SD en el seu desenvolupament general. Tractant-se de la primera infància, més que un treball específic amb el nen, la proposta d’ intervenció va dirigida a ajudar els pares a trobar estratègies comunicatives per afavorir les interaccions amb el seu fill.

La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya està formada per un conjunt d’entitats i de persones que cooperem amb la finalitat de promoure a Catalunya un ensenyament públic i concertat inclusiu i de qualitat per a tothom. Els infants amb discapacitat han de tenir garantit l’accés a la mateixa oferta educativa que qualsevol infant de la seva edat. La seva integració amb altres nens i nenes sense discapacitat representa una experiència educativa i de convivència per a tots, que ensenyarà els infants i joves amb discapacitat a millorar la seva autonomia i les seves capacitats d’interacció amb iguals i també ensenyarà a la resta de membres de l’aula, inclosos mestres i educadors, a conviure amb gent diversa.

Les xifres d’escolarització inclusiva a Catalunya estan al voltant del 65% en centres d’ensenyament ordinaris en les etapes d’educació infantil i primària, mentre que aquest percentatge cau dramàticament en els cursos d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

Per tal de donar un nou impuls a aquest procés, la Plataforma ha endegat una iniciativa per identificar, reconèixer i difondre «Bones pràctiques d’escola inclusiva a Catalunya». A l’article s’explica quins són els criteris que poden considerar-se com a bona pràctica d’escola inclusiva, així com les dades obtingudes de la primera experiència.

El nen amb la síndrome de Down (SD) té unes característiques pròpies que el defineixen i que fan que el seu desenvolupament psicomotriu sigui específic. Les característiques cerebrals, les alteracions músculo-esquelètiques i els problemes mèdics associats són els factors que intervenen de manera més significativa en el seu desenvolupament psicomotriu, tant pel que fa a la temporalització de l’adquisició dels ítems com a la qualitat de moviment. L’objectiu principal de l’Atenció Precoç és optimitzar i acompanyar el curs del desenvolupament del nen potenciant les seves capacitats i tenint en compte la seva individualitat. L’atenció fisioterapèutica que s’ofereix té un caràcter principalment preventiu. Es dóna la possibilitat al nen perquè experimenti el moviment de forma adequada, facilitant patrons òptims, cuidant que no apareguin patrons en mala alineació i assessorant els pares i persones del seu entorn.

Les persones amb discapacitat intel·lectual passen estats de dol a causa de molts tipus de pèrdues, i la més greu i dolorosa de totes és la d’un ésser estimat. Durant molt de temps, s’ha volgut mantenir-les apartades d’aquestes situacions sota una capa sobreprotectora per evitar que pateixin. Tanmateix, si una persona amb discapacitat rep els suports necessaris, és capaç d’afrontar i elaborar una situació dolorosa i, com la resta de la població, sortir enfortida de l’experiència.

El present article defineix el dol i els seus processos, planteja com es representa la mort la persona amb discapacitat intel·lectual i estableix què és un dol normal i què és un dol patològic. Finalment, es reflexiona sobre l’actitud adient del familiar o del cuidador davant d’una pèrdua imminent o ja succeïda per tal d’ajudar la persona amb discapacitat a elaborar adequadament el dol i proporcionar-li els suports necessaris.