Jul. 07' : Factors predictius de desenvolupament de malformacions raquídies a la síndrome de Down

Lluís Rosselló1, Francesc Pallisó1, Esther Siscart2, Tere Boronat2, Emma Puerto3, Rafel Llovet3.
1Servei Reumatologia i Aparell Locomotor de l’Hospital de Santa Maria de Lleida.
2Servei de Medicina i Rehabilitació Centre ACUDAM de Mollerussa (Lleida).
3Servei de Medicina i Rehabilitació del Centre ASPROS de Sudanell (Lleida).

Correspondència:
Dr Lluís Rosselló-Aubach
Servei de Reumatologia. Hospital de Santa Maria de Lleida.
Rovira Roure, 44
25198 Lleida (Espanya).
E-mail: lrosello@gss.scs.es

Resum
Introducció: Hi ha molts estudis de patologia raquídia en persones amb la síndrome de Down (SD), però la majoria ho són de les anomalies atloaxoidees de columna cervical; en canvi no hi ha massa informació que faci referència a altres malformacions com l’escoliosi, cifosi o lordosi, potser per semblar patologia poc freqüent i de poca repercussió física o vital. L’objectiu del nostre estudi ha estat determinar la prevalença d’aquestes malformacions raquídies en un grup de persones amb SD i buscar aquells factors predictius que orientin sobre el seu desenvolupament.
Pacients i mètodes: S’ha estudiat un total de 60 persones amb SD, 26 dones (43,33%) i 34 homes (56,67%), amb unes mitjanes d’edat de 39,8 ± 10,19 anys, de pes de 65,4 ± 13,55 Kg i d’alçada de 1,51 ± 0,4 metres. A tots ells els hem estudiat les diferents alteracions de l’estàtica raquídia seguint un protocol ben establert d’estudi en els tres plans de l’espai. Els hem estudiat dades antroponomètriques i s’ha valorat també la presència d’altres alteracions que per la seva freqüència pensem que podrien estar relacionades amb les malformacions raquídies estudiades: patologia tiroïdal, cardíaca, visual i altres tipus d’alteracions de l’aparell locomotor, com inestabilitat atloaxoidea, hiperlaxitud lligamentosa i deformitat d’extremitats inferiors.
Resultats: Un total de 49 (81,67 %) tenien alguna malformació raquídia, escoliosi 21 (35%), cifosi 19 (31,67%) i hiperlordosi lumbar 30 (50%), 15 (25%) compartien 2 o més d’aquestes malformacions. Entre els factors predictius no s’ha trobat relació amb el sexe i la talla, però sí amb l’edat, la prevalença de lordosi lumbar és major en els de menys edat (p < 0,01), en canvi en els de major edat predomina la cifosi dorsal
(p < 0,001). Al creuar les malformacions raquídies amb altres trastorns hem vist que aquells que tenien algun tipus de patologia visual tenien més risc de patir escoliosi (p < 0,0009) així com també els que patien altres tipus de malformacions esquelètiques (p < 0,02).
Conclusions: La prevalença de malformacions raquídies en el grup de persones amb SD estudiada és molt alta. Amb els anys van canviant les curvatures, en els més joves predomina la hiperlordosi lumbar i en els més grans la cifosi dorsal. Aquells que tenen trastorns visuals i altres malformacions esquelètiques tenen major risc de patir escoliosi. Pensem que en aquest grup de la població és molt important prevenir o reduir l’aparició de desviacions raquídies.
Paraules clau: Factors de risc. Malformacions raquídies. Síndrome de Down.