Març 09: Hipertiroïdisme en la síndrome de Down

Cristina Claret-Torrents 1, Albert Goday-Arno 1,2,3, Mariaina Cerdà-Esteve,
Juana Flores-Le Roux 1, Juan José Chillarón-Jordan 1, Juan Francisco
Cano-Pérez 1,3
1 Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Hospital Universitari del Mar. Barcelona
2 Centre Mèdic Down. Fundació Catalana Síndrome de Down.
3 Facultat de Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona

Correspondència: Dr. Albert Goday-Arno, Servei d’ Endocrinologia i Nutrició
Hospital Universitari del Mar. Passeig Marítim 25–29, 08003 Barcelona.
E-mail: agoday@imas.imim.es

Resum
La patologia tiroïdal, fonamentalment l’hipotiroïdisme, és freqüent en les persones amb la síndrome de Down (SD). L’hipertiroïdisme, també es presenta amb més freqüència en els pacients amb SD, si bé fins ara només s’havien publicat casos aïllats o sèries curtes. Recentment hem publicat la sèrie més extensa fins ara sobre la relació entre hipertiroïdisme i SD. Es va fer una revisió sistemàtica dels 1856 pacients atesos a la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) entre els anys 1991 i 2006 i es van diagnosticar 12 casos d’hipertiroïdisme. L’etiologia va ser en tots els casos la malaltia de Graves i després d’un tractament inicial amb fàrmacs antitiroïdals, tots els pacients van necessitar tractament definitiu amb Iode-131. El diagnòstic precoç fent cribratge anual bioquímic sol ser ineficaç comparat amb l’hipotiroïdisme.
L’hipertiroïdisme pot tenir efectes sobre el creixement i desenvolupament dels nens i adolescents amb SD, que són reversibles amb la instauració del tractament.
Paraules clau: Hipertiroïdisme. Síndrome de Down. Malaltia de Graves. Tiroides. Creixement.