Jul. 09': Espasmes infantils i síndrome de Down

Andrés Nascimento1,2 , Carlos Ortez1

1Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP) de la
FCSD, Barcelona.
2Centre Mèdic Down de la FCSD.
Correspondència: ciortez@hsjdbcn.org
Article rebut: 07.07.09

Resum
Els espasmes infantils van ser descrits per primer cop per West, l’any 1841. Quan van acompanyats de retard psicomotor i patró electroencefalogràfic d’hipsarítmia, són denominats «síndrome de West». Exposem el cas de tres pacients amb síndrome de Down que presentaven espasmes infantils acompanyats de retard psicomotor i d’un patró electroencefalogràfic
no hipsarítmic. Malgrat el diagnòstic primerenc i l’inici de farmacoteràpia amb diversos fàrmacs, l’evolució continua sent mòrbida i persisteixen les crisis convulsives, el retard psicomotor i les anomalies en l’EEG. Vista la seqüència mòrbida, és probable que el quadre
evolucioni a síndrome de Lennox Gastaut. Algunes sèries reporten una evolució satisfactòria de pacients amb síndrome de Down que presenten síndrome de West.

Conclusió: en pacients amb síndrome de Down i espasmes infantils acompanyats de retard psicomotor i EEG anormal de patró no hipsarítmic, tot i haver-hi un tractament
adequat, l’evolució pot ser desfavorable, amb persistència de les crisis convulsives i un desenvolupament psicomotor greument alterat.

Paraules clau: Espasmes infantils. Patró no hipsarítmic. Síndrome de Down.

Jul. 09': El sorgiment de la vida psíquica de l´infant amb la síndrome de Down: consideracions des de l´atenció precoç

I. Jover, D. Torres

Psicòlogues del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca
(CDIAP) de la FCSD, Barcelona.
Correspondència: cdiap@fcsd.org
Article rebut: 05.05.09

Resum

La franja d’edat des de la qual intervé el professional de l’atenció precoç permet ser testimoni i a la vegada acompanyant del procés de construcció subjectiva del nen amb la síndrome de Down (SD). Considerant el desenvolupament com un procés dinàmic s’analitza quines haurien de ser les condicions necessàries per afavorir el creixement del bebè/nen cap a la vida adulta i es revisa com sorgeix la vida psíquica de l’infant a partir de la trobada relacional que estableix amb els seus progenitors. Finalment, es reflexiona sobre alguns aspectes que, des de l’experiència
de l’atenció precoç, es consideren rellevants en el desenvolupament emocional del nen amb la
síndrome de Down (SD).

Paraules clau. Síndrome de Down. Atenció precoç. Construcció subjectiva. Vincle. Desenvolupament emocional.

Jul. 08': El desenvolupament psicomotor en els nens

N. Buzunáriz Martínez, M. Martínez García.
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca de la FCSD.


El nen amb la síndrome de Down (SD) té unes característiques pròpies que el defineixen i que
fan que el seu desenvolupament psicomotriu sigui específic. Les característiques cerebrals, les alteracions músculo-esquelètiques i els problemes mèdics associats són els factors que intervenen de manera més significativa en el seu desenvolupament psicomotriu, tant pel que fa a la temporalització de l’adquisició dels ítems com a la qualitat de moviment. L’objectiu principal de l’Atenció Precoç és optimitzar i acompanyar el curs del desenvolupament del nen potenciant les seves capacitats i tenint en compte la seva individualitat. L’atenció fisioterapèutica que s’ofereix té un caràcter principalment preventiu. Es dóna la possibilitat al nen perquè experimenti el moviment de forma adequada, facilitant patrons òptims, cuidant que no
apareguin patrons en mala alineació i assessorant els pares i persones del seu entorn .

Paraules clau: Síndrome de Down. Desenvolupament psicomotriu. Atenció precoç. Fisioteràpia.

Jul. 06' : Factors que influeixen en el desenvolupament motor dels nens amb síndrome de Down

Inmaculada Riquelme Agulló1, Beatriz Manzanal González2
1Escola d’Infermeria i Fisioteràpia. Universitat de les Illes Balears.
2Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Maresme.

Correspondència:
Inmaculada Riquelme Agulló.
Escola d’Infermeria i Fisioteràpia.
Universitat de les Illes Balears.
Edifici Beatriz de Pinós.
Ctra. Valldemossa km 7,5
07122 Palma de Mallorca

Resum
El desenvolupament psicomotor en els nens amb síndrome de Down (SD) es troba afectat tant des del punt de vista motor com des del punt de vista psíquic. L’aspecte motor del nen amb SD es caracteritza per un retard en la consecució dels ítems de desenvolupament de la motricitat gruixuda que apareixen en nens sense cap patologia, durant el primer any de vida, com ara l’adquisició de la bipedestació, la sedestació, el gateig, l’abast, el volteig i la marxa. Hi apareixen a més a més alteracions de la motricitat fina, el control motor visual, la velocitat, la força muscular i l’equilibri, tant estàtic com dinàmic.
El desenvolupament motor es veu dificultat en
gran part per la hipotonia i la laxitud lligamentosa i per problemes constitucionals, com ara la poca llargària dels membres superiors i dels membres inferiors en relació amb el tronc. Una altra causa de retard en l’adquisició de fites motrius poden ser els problemes mèdics que solen associar-se a la síndrome, com ara problemes cardíacs, gàstrics o intestinals, afeccions respiratòries de vies altes i infeccions del conducte auditiu.
Les persones amb SD presenten sovint alteracions en les estructures de l’aparell locomotor per culpa d’una associació d’hipotonia muscular i laxitud lligamentosa, més o menys pronunciades. La inestabilitat articular presenta un augment, ja que la funció de contenció dels teixits tous articulars es veu disminuïda, la qual cosa fa que les articulacions sotmeses a una càrrega més contínua (malucs, genolls, peus) o a una gran mobilitat (articulació atlantoaxial) siguin les més afectades.

Paraules clau: Desenvolupament. Desordres psicomotors. Hipotonia. Laxitud. Síndrome de Down.