Sóc especial per als meus amics

Llibres Fundació Catalana Síndrome de Down

Tornar a LLIBRESLa Fundació Catalana Síndrome de Down, des de 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb Síndrome de Down (SD) a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.

D’aquesta feina constant neixen aquests primers contes com a mitjà per respondre determinades preguntes que la població infantil es fa: què és la SD, com són les persones que tenen aquesta discapacitat, com les veuen els seus germans, com s’integren a l’escola o quines expectatives de futur tenen.

Jordi Serre i Fabra, amb naturalitat i enginy, i Isabel Carucho, amb els encertats i simpàtics dibuixos, ens acosten, a través d’en PAU, l’infant que hi ha darrere la discapacitat, tot mostrant-nos que un nen amb la SD, igual que tots els altres, necesita per créixer, referents de normalitat i una plena acceptació i integració social.

Núm. de pàgines: 31.

Descripció: El conte narra les relacions que estableix un nen amb Síndrome de Down (SD), en Pau, a l’escola, amb els seus companys i la seva percepció de la discapacitat.

Objectiu: Donar elements al professorat per a abordar la SD a l'aula, amb la finalitat de normalitzar la situació de la integració escolar.

Reflexió: Analitzar les discapacitats i les capacitats de les persones amb SD per a ajudar-les a acceptar la seva situació.

Guia pràctica:

Què és la Síndrome de Down? Una alteració cromosòmica (un cromosoma de més), que cursa amb retard mental. No és una malaltia i no es contagia (pàg. 28).

Les persones amb SD presenten dificultats, però no per això generen rebuig. (A la pàg. 6 es mostra la dificultat d’en Pau per a jugar al futbol, cosa que li genera molta frustració, però no hi ha rebuig per part dels seus companys). Al llarg de les pàgines 8-10-12, Pau va connectant, a través de les seves relacions amb els companys, amb les dificultats que cadascú té per a certes coses i les habilitats per a unes altres. En un moment donat (pàg.16), s’enfronta al tema de la SD obertament a la classe i després (pàg. 28), Pau explica a una companya que tenir la SD no vol dir ser ximple sinó que hi ha coses que costen de fer; que la SD no és una malaltia i que no es contagia. La seva amiga l’accepta com és.

Aquest conte és interessant treballar-lo en grups formats pels companys del nen amb la SD, en presència d’aquest o no, segons es prefereixi. És important que tots els nens opinin, preguntin i puguin reflexionar lliurement sobre la discapacitat i les capacitats de cadascú.

Tornar a LLIBRES