Els meus germans i jo

Llibres Fundació Catalana Síndrome de Down

Tornar a LLIBRESLa Fundació Catalana Síndrome de Down, des de 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb Síndrome de Down (SD) a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.

D’aquesta feina constant neixen aquests primers contes com a mitjà per respondre determinades preguntes que la població infantil es fa: què és la SD, com són les persones que tenen aquesta discapacitat, com les veuen els seus germans, com s’integren a l’escola o quines expectatives de futur tenen.

Jordi Serre i Fabra, amb naturalitat i enginy, i Isabel Carucho, amb els encertats i simpàtics dibuixos, ens acosten, a través d’en PAU, l’infant que hi ha darrere la discapacitat, tot mostrant-nos que un nen amb la SD, igual que tots els altres, necesita per créixer, referents de normalitat i una plena acceptació i integració social.

Núm. de pàgines: 31.

Descripció: El conte narra la situació familiar de tres germans, de 12, 9 i 5 anys. El de 9, en Pau, té Síndrome de Down (SD).

Objectiu: Ajudar a pares i/o educadors a explicar la SD als germans. Reflexió: La SD d’un germà pot generar sentiments ambivalents (gelosia, sobreprotecció, ràbia, pena, por...), que cal poder aclarir.

Guia pràctica:

Què és la Síndrome de Down? Una alteració cromosòmica (un cromosoma “palet” –pàg. 6- de més), que cursa un retard mental (“caminaria un pas per darrere dels altres” –pàg. 6). No és una malaltia i no es contagia.

Ubicació: No és igual que el germà amb SD sigui el major o el petit. Els dubtes i els sentiments que es generen són diferents. L’Emili, el petit, pensava que quan tingués l’edat del seu germà Pau, també tindria la SD com ell (pàg. 8) i això l’angoixava.

A la pàgina 10 es parla de la gelosia, de la vergonya (en Pau fa coses rares i la gent el mira pel carrer; els companys de classe li diuen a l’Emili que el seu germà està tarat). Ajudar els germans a veure també les capacitats, no només la síndrome, per poder tractar al germà amb normalitat, per poder acceptar-lo i mitigar la gelosia (pàg.14).

En Pau (pàg. 20) percep com el seu germà petit el comença a avantatjar en coneixements. Això l’angoixa. La consigna és que ell triga una mica més, però pot aprendre les coses. A la pàgina 21, sorgeix la preocupació del germà petit, Emili, per avantatjar al seu germà gran (amb SD). Els germans aleshores saben més; quan es traspassa aquesta situació, el germà petit es pot sentir culpable i aquesta culpabilitat pot afectar al seu desig d’aprendre: si no aprèn, no supera al seu germà gran. Aclarir la situació quan es treballi amb els germans petits.

Es pot avantatjar en aprenentatges i en coneixements al germà gran amb SD perquè aprèn més a poc a poc, però mai serà més gran que ell. Les pàg. 26 i 28, mostren l’acceptació de la discapacitat i la valoració de les capacitats per part dels germans.

Aquest conte es pot treballar de manera individual (amb el germà d’un nen amb SD) o en grup. Els grups, al seu torn, es poden formar exclusivament amb germans de nens amb SD o grups mixtes (germans amb i sense SD junts). En qualsevol dels casos, en acabar el conte i les explicacions, seria molt enriquidor establir un debat en el que cadascú aportés la seva experiència i pogués preguntar i opinar.

Tornar a LLIBRES