Actualitat

Un estudi internacional impulsat per la Trisomy 21 Research Society (T21RS) conclou que les persones de menys de 40 anys sense patologies prèvies no poden considerar col·lectiu de risc només per tenir la síndrome de Down (SD). La investigació contradiu la decisió del Regne Unit d’incloure a la població amb SD de més de 18 anys en la llista de grups extremadament vulnerables davant la COVID-19, el que comporta recomanar el seu confinament total. Tot i que es tracta d’una recomanació, aquesta decisió afectarà irremeiablement a la salut física i mental de les persones amb síndrome de Down, així com a la seva situació ocupacional, personal, i de la del seu entorn sociofamiliar.

Des de la FUNDACIÓ CATALANA SÍNDROME DE DOWN i el grup de treball T21RS COVID-19 a Espanya, ratificat pel grup internacional T21RS COVID-19, considerem que aquesta decisió no té en compte les dades recollides per a l’estudi internacional impulsat per la Trisomy 21 Research Society (T21RS) en el qual col·laboren multitud d’institucions i investigadors de diferents països. És l’estudi més extens i complet d’aquest tipus, en el qual s’han recollit més de 1000 casos de persones amb síndrome de Down de tot el món que havien contret la malaltia COVID-19 entre abril i octubre de 2020. Els casos van ser reportats per famílies i per professionals clínics, recollint així tota la informació disponible sobre les condicions de vida de les persones, possibles malalties preexistents i curs de la malaltia.

Els resultats de l’estudi indiquen que les persones amb síndrome de Down són un grup molt heterogeni davant la COVID-19, els factors de risc de resultats més greus (hospitalització i mort) són similars als de la població general. Entre ells trobem l’edat, la diabetis, l’obesitat o el sexe masculí, a més de malalties cardíaques congènites com a factor de risc d’hospitalització en persones amb síndrome de Down. No obstant això, és fonamental assenyalar que, mentre que en la població general el risc de resultats desfavorables davant la COVID-19 augmenta al voltant dels 60 anys, en les persones amb síndrome de Down s’accentua després dels 40 anys.

Per tant, en base als resultats d’aquest estudi internacional, no podem considerar a les persones amb síndrome de Down menors de 40 anys com a grup extremadament vulnerable pel fet de tenir síndrome de Down, excepte si pateixen patologies prèvies de risc que els incloguin dins dels grups vulnerables, com obesitat, epilèpsia o demència. Amb les dades de què disposem, no considerem prou fonamentat el confinament generalitzat de tota la població major de 18 anys amb síndrome de Down, i fem èmfasi en les probables conseqüències rellevants d’aquesta mesura en la seva salut mental i física. Cal equilibrar el risc amb les possibles conseqüències negatives del confinament en la seva salut mental i física.

De la mateixa manera que passa amb les orientacions cap a la població general, és fonamental posar l’accent en la necessitat d’adoptar les precaucions necessàries per reduir la propagació de la infecció, com rentar-se les mans freqüent i minuciosament, el distanciament social, l’ús de mascareta i la garantia que les vacunacions i els controls sanitaris estiguin al dia.

Comparteix!
Accessibility